Biodiversitat - Marçal Font - Desembre de 2011

marcal_font_espi_poesia_barcelona.jpg

Marçal Font.

El biòleg ANTONI MARGALIDA ens va donar la paraula “biodiversitat” l’any 2011 i el poeta barceloní MARÇAL FONT ESPÍ ens va retornar a canvi aquest poema...

Lament de Prometeu

Només perduren en el temps 

les coses que mai no vàren pertànyer al temps.

Sadurní Tubau. L’eclipsi i el fulgor

Gota a gota poesia es dessagna i s’esgota. 

El somni es clou i s’exclou el futur de la línia del temps.

Ara tot és present per sempre. 

Ara tot és sempre. 

Per sempre. 

Totaquí búdic enfrontat a la roca que erosiona i gasta,

com estella a estella el bosc esfilagarsa 

i de fer-ne molles s’acaba el pa. 

Tot és normal si res ho és. 

D’extrem a extrem tot és mitjana desglossada.

Gauss dalt del temple toca absort la campana

però el badall calla. 

Ens l’ha pres la norma i ara és mà de morter, 

èmbol matusser que trinxa plusquamperfectes i bomba fruitosa la saba fòssil que sepulta el miracle. 

Tot és cendra o no és ara.

Tot és rebuig i deixalla, lament del Prometeu alliberat que brama en síndrome d’Estocolm dalt la muntanya aferrat a la pedra, implorant a Cronos la cadena i a Zeus la condemna que és que el món és promesa i sense anhel el món s’acaba. 

– No, home. Així no que és follia! – Crida rabiós. – Que el mar se’ns esberla com un canti sec i ja no hi ha peix ni fugida pel desert que s’escaigui a l’home; ni quaranta anys i un dia ens tornaran la terra promesa; ni quaranta dies i una hora esvairan la visió de l’infern; ni quaranta hores i un instant seran prou per reviure les mans de Vulcà a l’avern. 

– No, home. Així no que és follia! – Crida estrident. – Que el llac no ens és mirall sino pastera i no hi haurà dama ni espasa ni monstre esquívol ni cançó romàntica si de les aigües en fem bassa grollera sense vida i sense espera on ofegar-hi els possibles. 

Tot és perdut si tot no és misteri. Si no hi ha espai per eixamplar el senderi, per teixir la faula i brunyir el mirall dels subjuntius en vida d’altres. 

No volarem si no hi ha àguila. Ni farem solcs si no hi ha el talp. No hi haurà metres sense llebre, ni farà vent sense el voltor, allí, suspès, ben alt, ben alt, ben alt, on sens ell ni mirada arribaria sinó el sostre, el límit, el buit, el no-res, el final.

limpiachimeneas.blogspot.com

Marçal Font va néixer, créixer i continua malvivint a Badalona (1980), on ven llibres de segona mà i regala poesia a qui li demana. Ben aviat va haver d’aprendre que a la vida hi ha massa coses que van a cops i que, tant per tant, ell preferia donar-los amb la llengua i no amb el punys. Va guanyar el campionat nacional d'Espanya de poesia 2011 (Poetry Slam de Barcelona) i el premi del jurat de l'edició de 2012.

|

Comentarios

Escribe un comentario

¿Quieres usar tu foto? - Inicia tu sesión o Regístrate gratis »
Comentarios de este artículo en RSS

Comentarios recientes

Cerrar